Silenci. Només s´escolta el soroll de les pròpies passes i la pluja, en mig del gris formigó. No està pas malament per reflexionar sobre la bogeria humana. Agost del 2008.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ho haig de confessar, tinc debilitat per alguns llocs. Un d´ells és Romània. La seva gent, especialment la del Nord, té una mirada difícil d´oblidar.
Itàlia. Si de Romània m´agrada la seva gent, d´Itàlia m´agrada la seva història, el seu art. Passejar per Florència (malgrat els turistes) és un privilegi.
Sens dubte...França. Mai em cansaré de visitar tots i cada un dels seus racons. Mil països en un, mil racons per somiar, menjar bé o escoltar com passa el temps.
I per descomptat que sóc un enamorat d´Alemanya. Düsseldorf representa una mica la barreja de tradició i enorme nivell econòmic de l´estat, una barreja molt interessant.
Autoretrat amb un parell d´ous.
La soletat només és dolenta si no és voluntària.
Dades personals
- josep portell
- Torelló - Osona, Catalunya
- Quina tonteria més gran. Estic escrivint per a una audiència potencial de centenars de milions de persones, de les quals només una ínfima quantitat (un 0,0000000001%) potser alguna vegada s´aturaran per casualitat en aquesta pàgina, i, tanmateix estic perdent el temps en penjar-hi fotografies i explicar-hi coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada